Apatia social

Una part de la societat actual viu en la indiferència amb una mentalitat conformista i passiva, amb la conseqüent manca d’una cultura de convivència democràtica i ciutadana. L’home pretén viure feliç en la seva bombolla individual evadint-se del món social que l’envolta i això, provoca que no s’aprofunditzi ni es reflexioni sobre els fets i la informació que rep. El ciutadà apàtic escull el camí més còmode perquè no es molesta en informar-se sobre allò que l’envolta o no es preocupa per formar un criteri i, per tant, una ètica i una consciència. Ens trobem, doncs, en una societat passiva, conformista i incrèdula.

En els últims anys s’han fet públiques informacions que haurien d’haver trastocat l’estructura i els pilars del nostre sistema, tant polític, com econòmic i social. Però sembla que tantes revelacions sobre casos de corrupció, robatoris i infraccions de lleis per part dels polítics ja no causen reacció en l’opinió pública.

Aquesta apatia social prové de l’evolució de la societat per mitjà de la psicologia de masses, que ha configurat un determinat estat mental en la població. L’estat d’apatia en el qual estem immersos esta relacionat amb la pressió de l’excés d’informació a la qual esta sotmès el ciutadà? La informació que rebem a diari sobre la vida política per part dels mitjans és ràpidament digerida i oblidada, i la ment es prepara per una nova notícia que reemplaci l’anterior, sense provocar una resposta per part del ciutadà. D’altra banda, les elits i les classes polítiques s’esforcen per mantenir aquest statu quo en la ment col·lectiva de la societat, ja que l’apatia social els beneficia. La pròpia revelació de la veritat afavoreix aquests mecanismes, per la qual cosa, el polític o banquer de torn pot mostrar públicament tota la seva corrupció sense preocupacions, perquè sap que les masses resten apàtiques sense cap reacció.

Aquesta realitat, no és gaire lluny de la societat del consum que l’Escola de Frankfurt descrivia quan afirmava que “la societat de consum certament ofereix una millor qualitat de vida estàndard, confort i gratificacions que són acceptables pels treballadors. Això no obstant, també fomenta una apatia social i política de la qual treuen profit els grups que controlen la societat capitalista.” (1)

 

(1). Busquets Duran, J; Medina Cambrón, A; Sort i Jané, J. (2010). La recerca comunicativa: Principals escoles i tradicions. Barcelona. Material docent de la UOC. FUOC.

Imatge: Marta Guijarro