Una part de la societat actual viu en la indiferència amb una mentalitat conformista i passiva, amb la conseqüent manca d’una cultura de convivència democràtica i ciutadana. L’home pretén viure feliç en la seva bombolla individual evadint-se del món social que l’envolta i això, provoca que no s’aprofunditzi ni es reflexioni sobre els fets i la informació que rep. El ciutadà apàtic escull el camí més còmode perquè no es molesta en informar-se sobre allò que l’envolta o no es preocupa per formar un criteri i, per tant, una ètica i una consciència. Ens trobem, doncs, en una societat passiva, conformista i incrèdula.
En els últims anys s’han fet públiques informacions que haurien d’haver trastocat l’estructura i els pilars del nostre sistema, tant polític, com econòmic i social. Però sembla que tantes revelacions sobre casos de corrupció, robatoris i infraccions de lleis per part dels polítics ja no causen reacció en l’opinió pública.
Aquesta apatia social prové de l’evolució de la societat per mitjà de la psicologia de masses, que ha configurat un determinat estat mental en la població. L’estat d’apatia en el qual estem immersos esta relacionat amb la pressió de l’excés d’informació a la qual esta sotmès el ciutadà? La informació que rebem a diari sobre la vida política per part dels mitjans és ràpidament digerida i oblidada, i la ment es prepara per una nova notícia que reemplaci l’anterior, sense provocar una resposta per part del ciutadà. D’altra banda, les elits i les classes polítiques s’esforcen per mantenir aquest statu quo en la ment col·lectiva de la societat, ja que l’apatia social els beneficia. La pròpia revelació de la veritat afavoreix aquests mecanismes, per la qual cosa, el polític o banquer de torn pot mostrar públicament tota la seva corrupció sense preocupacions, perquè sap que les masses resten apàtiques sense cap reacció.
Aquesta realitat, no és gaire lluny de la societat del consum que l’Escola de Frankfurt descrivia quan afirmava que “la societat de consum certament ofereix una millor qualitat de vida estàndard, confort i gratificacions que són acceptables pels treballadors. Això no obstant, també fomenta una apatia social i política de la qual treuen profit els grups que controlen la societat capitalista.” (1)
(1). Busquets Duran, J; Medina Cambrón, A; Sort i Jané, J. (2010). La recerca comunicativa: Principals escoles i tradicions. Barcelona. Material docent de la UOC. FUOC.
Imatge: Marta Guijarro
mguijarrob.wordpress.com 
A mi em sap greu ser dur amb la meva societat, molt greu, però no crec que es tracti d’un tema d’apatia. Ras i curt, crec que és un tema de pur egoisme. La gent mira pel seu benestar i poc l’importa el de la comunitat. I no em valen els exemples d’ONG i campanyes puntuals. Recollim aliments… tots al super a comprar 4 paquets de fideus i… ja està!
Estic convençut però que l’actual joventut farà canviar les coses. Crec que s’haurà perdut una generació, que ningú s’enfadi, si us plau, que és la que ara envolta els 40 – 50 anys. Ho dic en un to molt genèric, en conec ben lluny del que exposo, però en general em temo que haurien pogut fer molt més per la societat…encara que potser haurien fet menys per ells.
I, com ho lligo amb els mitjans de comunicació de masses? Doncs més amb les masses que amb els mitjans. refugiats en la massa uniforme, han desenvolupat el seu projecte personal. de fet, les notícies i les informacions els hi han servit en molts casos per allò de “aquí això no passarà!”
LikeLiked by 1 person
Hola Marta,
això de parlar de les masses o de l’home-massa com algú informe sona a “echar balones fuera”…
D’altra banda, les revolucions venen quan la gent no té pa. És al que va succeir a França el 1789 o a Rússia el 1917 —per cert, totes dues revolucions iniciades per dones. No és fins l’Alemanya de Weimar, abans de l’ascens de Hitler al poder, que el comunisme pren força dins un país occidental. Això es deu a la precària situació econòmica d’Alemanya durant el període d’entreguerres. Ai, que hagués passat si no haguessin assassinat Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht…Els nazis tenien clar qui era l’autèntic enemic.
En fi, només volia fer al·lusió al fet de sobreviure i que, certament, la comoditat ens torna mandrosos però crec que encara és més difícil actuar així, quan aparentment no tens excusa. En aquest sentit, Josep Maria, jo soc de la generació -ai, no volia dir la meva edat…- que esmentes. Ens hem trobat coses molt fàcils al començament de la nostra vida: i, hem sigut força ingenus, però la gent que també ha continuat canviant coses pertany a aquesta generació, per bé que l’estatus s’imposi sovint.
De tota manera, crec que si la societat manté el seu welfare state, és entre altres coses perquè aquesta generació ha respectat la gent gran, els immigrants i d’altres col·lectius desfavorits, a més d’abanderar causes perdudes. Potser tens raó i el que hauríem d’haver fet és cremar-ho tot —ai, a vegades Bakunin em pot!—, però el cas és que el sistema, per allò que Adorno i Horkheimer anomenen atzar, s’encarrega de crear afortunats que dissenteixin de determinades accions. Ja els va bé! I això és el que passa —i permeteu-me la comparació/broma—; hi ha gent carregada de quartos que té Woody Allen en un pedestal i d’altres que troben més afinitat amb Ken Loach. Alguns pateixen per la visita al psicòleg i les vacances a París; d’altres no saben com pagaran el lloguer. Tampoc és tan estrany que els primers “passin” de la sort dels segons…
De tota manera, t’asseguro que acostumar-se a malviure és més fotut que a la inversa. Però vaja, que estic d’acord en que hi ha d’haver més acció coordinada entre les esquerres; i, que alguns privilegis —tipus pensions que doblen o tripliquen els exagerats sous dels vuitcentseuristes—, més terrenals que no pas les targetes black o les offshore —tot això s’ha d’extirpar de la ment—, també s’han de regular.
Un apunt final sobre l’apatia; treballar més hores i en pitjors condicions esgota psicològica i psíquicament. D’on treure l’energia per sublevar-se si el treball dignifica? Quin és el missatge que ens transmeten els mitjans al respecte?
Salutacions!
Tonio
LikeLiked by 1 person