A partir de la Primera Guerra Mundial entre en escena Harold Lasswell i els seus estudis sobre els efectes de la propaganda. Ell, al costat de Paul Lazarsfeld, Carl Hovan i Kurt Lewin, és assenyalat el pare dels estudis de comunicació, que es basen en el treball de psicòlegs i sociòlegs.
Lasswell diu que els mitjans s’han utilitzat per a “gestionar” l’opinió del públic. Des de llavors, veu una relació directa entre mitjans de comunicació i democràcia, i identifica la propaganda com el mitjà més eficaç d’aconseguir que el públic s’adherís a un projecte polític bo o dolent.
L’audiència es considera passiva, obedient i fàcil de manipular amb estímuls. Les teories de Lasswell xoquen amb les teories de l’època, especialment la del conductista John Watson, que assegura que l’audiència només es deixa afectar pels mitjans sí vol; la d’Ivan Pavlov sobre el reflex condicionat, i la de l0anglès William McDougall, que treballa en la teoria dels instints. Aquesta autors, d’alguna manera, coincideixen en el que hi ha un determinisme biològic per a respondre a certs estímuls. Lasswell, en plantejar que l’emissor pot tenir efectes sobre el receptor passiu segons el canal i el missatge utilitzats, contradiu clarament aquestes propostes teòriques.
L’omnipotència dels mitjans, que planteja Lasswell, es va reforçar amb l’arribada de la Segona Guerra Mundial. Justament, el 1938, la nit del 30 d’octubre Orson Welles escenifica La Guerra dels Mons, basada en la novel.la d’H.G.Wells. Es tracta d’un relat de ciència-ficció transmès per la CBS en el qual es parla d’una invasió de marcians i que origina escenes de pànic analitzades pel sociòleg Hadley Cantril. L’emissió és escoltada per sis milions de persones i es calcula que un milió va tenir algun tipus de reacció com sortir al carrer plorant, buscar els familiars, refugiar-se en llocs apartats, etc. L’experiment de Welles serveix per evidenciar el poder dels mitjans, en aquest cas la ràdio, sobre una audiència que sembla creure’s tot el que li expliquen.
Imatge: Marta Guijarro
mguijarrob.wordpress.com 
Hola Marta,
Els éssers humans necessitem els mitjans de comunicació per a poder establir relacions socials i per a que ens identifiquem en relació a la societat i als altres individus. Si bé responem a uns estímuls determinats, crec que els mitjans de comunicació s’aprofiten d’això per a manipular la opinió pública i, en el cas de la política, “condicionar” en certa manera el vot d’un individu. Creus que més que mediadors semblen realment els creadors de la informació? Es podria dir que si (fins a cert punt) ja que tinc la sensació que si quelcom no és notícia o no té ressò als mitjans no ha succeït o no té importància.
Què en penses?
Rebeca Franqueza
LikeLike
Hola Marta y Rebeca,
Es cert que hi ha tendencies o pensaments del comportament del public i l´influencia dels mitjans molt diverses com Lasswell mitjans s’han utilitzat per a “gestionar” l’opinió del públic i John Watson,diu que els mitjans afecten i la persona si vol. I en definitiva hi ha un determinisme biològic per a respondre a certs estímuls però com diu Rebeca aquest fet fa que d´alguna manera alguns mitjans arribim a provocar uns estimuls per assegurar una informació o el món es tan variat que provoquen els estimuls que segons que colectiu vol.¿Qui esta abans el mitjans o el prototip de persona? .
LikeLike
Hola Marta,
l’agulla hipodèrmica es fonamenta en l’estímul i la resposta i, valgui la redundància, aprofita els experiments conductistes de Watson i companyia per reafirmar-se. En tot cas, és la primera teoria sobre els mitjans de comunicació de masses que, com dius, sorgeix al si d’una època la qual es distingeix per l’aparició dels totalitarismes. O sigui, el paradigma institucional no és l’adient per dur a terme, ni empírica ni racionalment, una teoria, diguem-ne més exacta, sobre la influència dels mitjans en els receptors. De fet, les teories posteriors (psicològica-experimental, sociològica, funcionalista i crítica) aporten nous elements que al principi no es tingueren en compte.
L’emissió de La guerra dels mons tingué lloc en un context determinat, la vetlla de Halloween, la nit dedicada al terror als EUA -i que sembla expandir-se a la resta del món… En aquest sentit, sempre hi haurà qui pugui espantar-se perquè és el que toca aquella nit, però no crec pas que fos el cas de la majoria. D’altra banda, el que crec que volia fer Orson Welles no era alertar sobre el poder inoculador dels mitjans; ans el contrari, demostrar com d’útils poden ser per no creure tot el que es diu. D’alguna manera, fou una croada contra els propis mitjans. Val a dir que la història del cinema ja gaudeix des ben aviat de mockumentarys de to propagandista, els quals el que volen és destacar les hegemonies nacionals. Una altra raó per mofar-se d’això mateix. Per cert, Welles va rodar F for Fake l’any 1973, un altre fals documental.
Salutacions!
Tonio
LikeLike